Blogs de llatí i grec

martes, 12 de mayo de 2015

MEDEA



Medea es hija del rey de Etes y de la ninda Idia, era una hechizera como su tía Circe, y esta casada con Jason.
Cuando Jasón regresa con los argonautas de Colchis donde fueron en busca del Vellocino de Oro, ellos se conocen y se enamoran con la intervención de Eros quién mando una flecha contra Medea.

Etes siguió a Jasón a buscar el Vellocino de Oro con la condición de que no cometiese imprudencias. Medea ayudó a Jasón con la búsqueda del Vellocino de Oro y a no morir ya que su padre lo quería matar.
En un bosque Medea y Jasón se confesaron su amor y Jasón le pidió que le ayudase a que se casara con él y ella se lo prometió. Jasón juró llevarla a a Grecia con él y le dio una poción que le hacia vulnerable a la llamas ya que sabia que se tenia que arar un terreno con los bueyes que lanzaban llamas.


 Entonces Jasón plató unos dientes de dragón de donde salieron soldados en forma de esqueleto que cuando jason tiró una piedra empezaron a luchar entre si. Luego, gracias a Medea, consiguieron derrotar al dragón que guardaba el Velloncino de Oro con una hierbas que dormian, se las esparcieron. 

Cuando su padre los perseguía, Medea descuartizó a su hermano que iba con ella y lo lanzó al mar para así poder escapar de mientras su padre perdia el timepo buscando los pedazos de su hijo.
Entonces Cirque, que vió el  futuro que les esperaba por cometer tal crimen, les dijó que no fueran a su casa por un tiempo.
Luego, en Creta, Medea ayudó a que acabasen con Talos (con un hechizo que hizo que troezara con una roca. Seguidamente, en Jolco, Jasón pidió a Medea que hiciese a Esón el procedimiento de rejuvenecimiento, para ello se fue en una cuadriga tirada por un dragón para ir a unas montañas para cogen unas hierbas especiales; más tarde, sacrificó a dos ovejas, puso a Eson encima de las hierbas, y hizo una poción. Cuando la rama con la que removia la poción se convirtió en una rama de olvio fresca, vió que era el momento de cortarle la arteria y dejar desangrar a Esón para así conseguir rejuvenecerlo; y así lo consiguió.
Cuando las hijas del tío de Jasón oyeron lo que hizo Medea con Esón querían que hiciese lo mismo con su padre, entonces Medea les mostró como lo hizo con un cordero y dandoles las hierbas falsas, ellas mataron a su propio padre.

Entonces, Medea y Jasón se fueron a Corinto, donde vivieron muchos años y tubieron dos hijos. Pero Jasón hizop un plan para deshacerse de Medea y poder casarse con Glauce, la hija del rey. Pero Medea mató a Glauce y a su padre con un vestido de novia que estaba embrujado, quemaba. Entonces, para vengase de Jasón, mató a sus hijos y huío hacia Atenas, donde estubo con el rey Egeo y tuvo un hijo con él.

Pasado un tiempo, Teseo apareció en Atenas y Medea lo reconoció rápido, pero no se lo dijo a su marido suponiendo que así Medo heredaria el trono. Entonces Medea le dijo a Egeo que enviase a Teseo a matar el toro de Creta, y así lo hizo Teseo y Medea enveneno su copa de vino, y cuando se la iba a beber, Egeo reconoce a Teseo y le impide que beba de ella. Entonces, Medea tubo que huir de Atenas y regreso a Colchis con Medo, donde su padre habia sido destronado por Perses y habia hecho prisionero a Medo. La tierra estaba en sequía y Medea hizo un ritual en el cual le dió a Medo una espada con la que debía matar a Perses para así poder ser rey de Colchis.
No se sabe muy bien el final de Medea, segun algunas versiones, fue immortal.

lunes, 27 de abril de 2015

ARIADNA

“Dionisos tomó la corona de la cabeza de Ariadna y la lanzó al cielo para que pudiera brillar entre las estrellas eternamente. La corona se elevó en el aire enrarecido, y se dispersaron sus joyas hechas de encendidos brillantes, y cuando encontró su lugar en el firmamento, entre las rodillas de Hércules y la cabeza de Serpens, volvió a recuperar su forma original manteniendo la apariencia de una corona, como la Corona Borealis”.



lunes, 16 de marzo de 2015

LAS ESPOSAS DE ZEUS










En el rapto de Europa, Zeus se convierte en un toro blanco y se mezcla entre el ganado del padre de la bella mujer. Mientras ella pasea por la playa, queda fascinada por el precioso animal y al ver que es manso, decide montarlo. Inmediatamente, el dios aprovecha esto y se la lleva sobre su lomo nadando hasta la isla de Creta. Al llegar a la isla revela su identidad y toma a Europa en una forma humana.






Ganimedes era hijo de Laomedonte, un rey de Troya. Un día su padre le encomendó la tarea de cuidar rebaños en las montañas. El joven príncipe tenía una particularidad: era uno de los mortales más hermosos sobre la tierra, de tal suerte que cuando Zeus lo vio, se enamoró de él y como ya había hecho en otras ocasiones, se convirtió en un animal para secuestrarlo. Zeus convertido en águila lo llevó hasta el Olimpo, donde el joven se convertiría en su amante y copero de los dioses. Ganimedes fue inmortalizado en la bóveda celeste al formar la constelación de Acuario, que se relaciona con Aquila (la constelación del águila).




Leda, la esposa del rey Tindáreo, también fue objeto del deseo del dios. Leda caminaba a las orillas del río Eurotas cuando vio un cisne que huía perseguido por un águila. El cisne no era otro que Zeus y al posarse sobre ella, fue suficiente para dejarla embarazada. Aquella noche, Leda yació junto a su esposo. Como resultado de aquellas uniones, puso dos huevos, de los que nacieron Cástor y Polux, y Helena y Climenestra. 


 Zeus se enamoró de Némesis ,ella ésta, huyendo de él, se arrojó al agua y se convirtió en pez; el dios la persiguió transformado en castor. Entonces ella saltó a tierra y se transformo en diversas fieras, pero no pudo escaparse de Zeus, porque éste tomaba la forma de animales más feroces y rápidos. Por fin, Némesis remontó el vuelo con forma de ganso y Zeus la siguió mutándose en un bello cisne, forma con la que la cubrió sobre los cielos de Ática. 

viernes, 13 de marzo de 2015

¡Me voy de vacaciones a Grecia!

Viajaré en avión hacía Grecia, unavión que ha sido pagado por mi profesor de Griego. Este viaje va a durar 10 días, y tengo un presupuesto de 500€.

Saldré del aeropuerto de Barcelona y me ire hasta Rodas al llegar allí ire a dejar mi equipaje en un "hotelillo" que solo me ha costado 9,33€ ( Hotel Parthenon City), cuando llegué allí dormire un poquito , ya que fue muy duro el viaje.
Me levantaré y me ire a comer a un restaurante muy casero llamado Luna Bar, me cojeré un enú de 8€, este menú lleva: pollo con patatas, agua, postres. Muy bueno la verdad.
Al salir del restaurante ire a llogar una scooter por 21€, la qual me servira por ir por toda la isla de Rodas, aparcaré la moto y me ire a la hermosa playa de Rodas, passaré toda la tarde allí y después cojeré mi moto y me iré a duchar.
Después de la ducha iré a un restaurante al centro de Rodas, muy economico la verdad llamado Aspro Pirato, que me cuesta 14€. Saldré del restaurate y e iré de fiesta la qual me costara 5€
Así estaré 5 días asi que en la isla de Rodas me he gastado un total de 286.65€.

Voy a cojer un barco hasta la isla de Marmari que me costará 31€ , legueré y ire a dejar mi equipaje en el Hotel Apollon que me sale por 16€ la noche.

martes, 10 de febrero de 2015

Villas Romanas


VILLAS ROMANAS

Las villas romanas eran al mismo tiempo, lugares de vivienda en el campo y granjas productivas. Se construían en zonas de buena tierra, cerca de las rutas comerciales y de los puertos de mar. La mayoria de las villas eran rurales y estaban preparadas para la explotacion agraria o industrial. La villa tiene unas tierras y unos edificios donde se realiza el trabajo y se guardan los productos que se han obtenido. Hay de tamaño muy pequeño; otras solamente para la agricultura y otras le hacen la competencia a los edificios de la ciudad en monumentalidad y riqueza. Las villas distinguen tres grandes partes en una villa por su utilidad:
         -Parte urbana, o vivienda del dueño.
         -Parte rustica, o vivienda de esclavos, cocina y establos.
         -Parte fructuaria, dedicada al almacenamiento y transformacion de productos. 
Mas tarde se usó como un lugar para las actividades espirituales y sociales de los miembros de la explotación.En esta parte se encuentran las iglesias y las ermitas rurales. Los arcos de puertas y de ventanas se construían con ladrillos, y para levantar columnas.Los tejados solían construirse con cerchas de madera recubiertas de tejas. Los suelos podían ser de tierra en las zonas de trabajo. Los romanos consideraban sus villas como lugares de recreo por el aprovechamiento agrario.El propietario iba a la villa para descansar del ajetreo de la ciudad, dedicarse a la caza y a la pesca o a otras actividades artísticas.
El plano que corresponde a la villa romana es "planta 2", porque las partes identificadas están bien situadas, pero en cambio en las otras dos no. 
2: impluvium: ola para recoger el agua de lluvia en el centro.
3: triclinium: comedor con tres camas especiales alrededor de la mesa
8: tablinum: el despacho del jefe de la casa "pater familia".

El teatro

- Les lluites dels gladiadors:

Els combats gladiadors eren una altra de les passions dels romans i constituïen durant l'Imperi un dels espectacles favorits dels que es feien a l'amfiteatre.






Origen i evolució:
El primer combat de gladiadors va tenir lloc a Roma. Al llarg del segle III i II aC, el nombre de combats va anar augmentant. però  ja havien perdut tot el significat ritual que havien tingut abans.
Fins que es va construir el primer amfiteatre de pedra, els munera se celebraven al circ o en algun altre lloc. A partir d'això el seu lloc va ser l'amfiteatre. Els lluitadors es podien enfrontar un contra un o per parelles. Quan començava l'espectacle fien una volta al recinte.

Classes gladiadors:
Hi havia lluitadors de categories diferents, segons les armes amb les quals competissin:
    - Els retiarii anaven mig despullats, coberts amb una mena de tapall, com a armes feien servir una xarxa amb ploms que penjaven. S'acostumaven a enfrontar amb un altre gladiador, armat amb casc, escut i espasa.
    - Altres gladiadors, eren els mirmillons, samnites, gals i tracis. Portaven un casc, escut, espasa i punyal. Anaven armats com soldats de diversos pobles.
   - Els essedarii anaven enfilats en carros conduïts per aurigues. Havien de fer caure el rival i destruir-li el carro. Els combats acostumaven a acabar a peu.
   - Els equites  lluitaven a cavall, armats amb una llança, casc i escut.  Situats en l'extrem de l'arena, s'abalançaven l'un contra l'altre amb la intenció de fer caure l'oponent.

Quan en la lluita queia un contendent viu, el president dels jocs solia deixar en mans del públic del destí del vençut. Els mocadors enlaire indicaven el perdó; però si l'infeliç havia de ser rematat, el president ho indicava amb el dit polze cap avall. El triunfador era premiat amb una palma amb la qual feia una volta a l'amfiteatre.
A més de tot això, els romans celebraven amb èxit altres jocs en els quals intervenien animals, s'organitzaven batalles navals. Totes aquestes celebracions es desenvolupaven amb gran realisme i proporcionaven als espectadors emocions tan fortes com els combats de gladiadors.














Les obres públiques

LES OBRES PÚBLIQUES
Calçades i ponts
La necessitat de conquerir i de governar els territoris conquerits va imposar a l'Estat romà la posada en pràctica d'un esforç constructiu ingent. Aquest esforç no va ser tan intens i constant com en la construcció i la conservació d'una atapeïda xarxa de camins que unís amb Roma els llocs més recòndits de l'Imperi.

La calçada
és el més important de tots els tipus de vies romanes. La seva amplària era de cinc o sis m, de manera que dos carros es podien creauar sense problemes, i tenien voreres. Estaven construïdes a consciència, de mig metre de fondària, compost per quatre capes de materials diferents. La part superior estava formada per lloses. Les distàmcies s'assenyalaven amb unes petites columnes de pedra, clavades a terra cada mil passes, anomenades mil·liaris. En aquestes columnetes hi figurava la distància recorreguda i el nom de l'emperador també li donava el nom.
Al fòrum de Roma es trobava el mil·liari zaro, del qual sortien totes les calçades importants. D'aquí ve el proverbi "tots els camins porten a Roma". Al llarg de les calçades importants hi havia unes parades anomenades mansiones. La situació d'aquestes parades estava indicada en els primerstius mapes i itineraris.









Principals calçades romanes
Les primeres calçades que hi va haver en territori llatí daten de mitjan l'època republicana: la via 'Apia, anava des de Roma fins al sud del mar Adriàtic. La Flamínia cap al nord de l'Adriàtic. L'Aurèlia unia Roma amb la Provença... Durant l'Imperi, Hispània, l'impuls més gran en la construcció i la conservació de calçades és degut als emperadors August, Traja i Adrià. A la Península, la més important era la que anava des dels Pirineus, per la costa continuava per València i després s'endinsava cap a l'interior. A partir d'August, va començar a ser anomenada via Augusta. Eren calçades de primera categoria que unia Astorga amb Mèrida, coneguda amb el nom de via de la Plata o la que anava des de Tarragona fins a Saragossa i Astorga.

Els ponts
Els romans van desenvolupar més que cap altre poble de l'antiguitat la tècnica i la bellesa dels ponts. Les seves calçades no s'aturaven davant els grans rius. Des de la construcció del primitiu pont de fusta sobre el Tíber, del qual tenien cura els pontífexs, al llarg dels segles els romans van desenvolupar una tènica que avui encara és admirable per la seva perfecció i solidesa. La base del pont era un arc profund, una volta curta de mig canó, de blocs de pedra, sense argamassa a les juntures. Damunt seu hi hvia una calçada plana, de cinc metres d'ample, amb voreres. Ha persistit fins al segle XX. A l'Estat espanyol destaquen els de Mèrida, Alcàntara, Còrdova i Salamanca.




Pont du Gard, a la Provença, França





- Aqëductes i clavegueram
Els romans van tenir molta cura a tot ell que es referia al d'aigua per a les ciutats i al sistema de desguàs i de clavegueram. Van desenvolupar tèniques apreses dels etruscos. A les cases rurals i a les urbanes unifamiliars el consum d'aigua estava assegurat els pous i les cisternes de l'aigua de la pluja recollida a l'impluvium.
Aquesta solució no era suficient per als barris formats per insulae, per a les nombrosíssimes fonts públiques, per a la gran quantitat, públics ni privats, ni per poder controlar els freqüents incendis.

Els aqüeductes
Es construien enormes dipòsits a l'entrada de les ciutats, proveïts oer mitjà d'aqüeductes que captaven les aigües dels rius, de les fonts, dels pantans artificials, que podien estar situats a molts quilòmetres de distància.
Els aqüeductes consistien en nun canal amb les parets impermeabilitzades que avana arran de terra, però que havia de salvar grans desnivells. Els romans van inventar un tipus de ponts de diversos pisos d'arcades, construïts amb pedra, altres vagades amb opus mixtum, sobre els quals passava l'aigua per un canal estret. Roma estava proveïda per quinze aqüeductes.
L'aqüeducte més antic de l'Estat espnayol és el de les Ferreres, a Tarrrgona, i el més monumental és el de Segòvia, que fa més de trenta metres d'alçada a la part central.

El sistema de clavegueram
La gran quantitat d'aigua que es consumia a les ciutats romanes es desguassava per un nsistema de clavegueram molt complet. La xarxa de galeries subterrànies, reforçades amb voltes de mig canó, coincidia amb les de les vies urbanes. Les aigües utilitzades a les cases, les termes i les fonts. Solien anar a parar a un riu proper, si eren ciutats costaneres. Les primeres clavegueres del món romà van ser construïdes a la capital durant l'època dels etruscs.




























Muralles i fortificacions
La major part de les ciutats romanes de nova planta van ser creades a finals de la República i a principis de l'Imperi. D'aquí ve que no necessitessin protecció especial contra enemics exteriors. La mateixa ciutat de Roma va tenir dos recintes emmurallats. El orimer, muri Seviani, era atribuït al rei d'origen etrusc Servi Tul·li i era similar al d'altres ciutats etrusques. El segon que abraçava un espai ,molt més gran. En aquesta època del Baix Imperi en vista dek perill, quasi totes les ciutats es van haver de dotar de murallles. Les més conservades són les de Lugo i Tarragona.
Les tèniques i els materials de construcció de les muralles romanes variaven segons la zona i l'època de construcció. La seva amplària solia ser suficient per al pas de carruatges i màquines de guerra. Estaven flanquejades per un nombre de portes monumentals amb pas separat per a vehicles i per a persones. Els panys de paret entre porta i porta estaven reforçades per torres. Panys i torres es construïen omplint una caixa feta de pedres picades ben treballades amb una sòlida argamassa de pedres, terra i runes. Els romans ens han llegat dos magnífics exemples de la seva voluntat imperialista. La miralla d'Adrià, amb la qual van protegir la frontera de Britània amb Escòvia, que té més de 100 km de llarg i una mitjana de 5m d'alçada per un i mig d'amplada.