El teatro

- Les lluites dels gladiadors:

Els combats gladiadors eren una altra de les passions dels romans i constituïen durant l'Imperi un dels espectacles favorits dels que es feien a l'amfiteatre.

Origen i evolució:

El primer combat de gladiadors va tenir lloc a Roma. Al llarg del segle III i II aC, el nombre de combats va anar augmentant. però  ja havien perdut tot el significat ritual que havien tingut abans.

Fins que es va construir el primer amfiteatre de pedra, els munera se celebraven al circ o en algun altre lloc. A partir d'això el seu lloc va ser l'amfiteatre. Els lluitadors es podien enfrontar un contra un o per parelles. Quan començava l'espectacle fien una volta al recinte.

Classes gladiadors:

Hi havia lluitadors de categories diferents, segons les armes amb les quals competissin:

    - Els retiarii anaven mig despullats, coberts amb una mena de tapall, com a armes feien servir una xarxa amb ploms que penjaven. S'acostumaven a enfrontar amb un altre gladiador, armat amb casc, escut i espasa.

    - Altres gladiadors, eren els mirmillons, samnites, gals i tracis. Portaven un casc, escut, espasa i punyal. Anaven armats com soldats de diversos pobles.

   - Els essedarii anaven enfilats en carros conduïts per aurigues. Havien de fer caure el rival i destruir-li el carro. Els combats acostumaven a acabar a peu.

   - Els equites  lluitaven a cavall, armats amb una llança, casc i escut.  Situats en l'extrem de l'arena, s'abalançaven l'un contra l'altre amb la intenció de fer caure l'oponent.

Quan en la lluita queia un contendent viu, el president dels jocs solia deixar en mans del públic del destí del vençut. Els mocadors enlaire indicaven el perdó; però si l'infeliç havia de ser rematat, el president ho indicava amb el dit polze cap avall. El triunfador era premiat amb una palma amb la qual feia una volta a l'amfiteatre.

A més de tot això, els romans celebraven amb èxit altres jocs en els quals intervenien animals, s'organitzaven batalles navals. Totes aquestes celebracions es desenvolupaven amb gran realisme i proporcionaven als espectadors emocions tan fortes com els combats de gladiadors.