El traçat de la ciutat

 El traçat de la ciutat:

Des del punt de vista urbanístic, cal distingir en el món romà dos sistemes de traçat de les ciutats que s'anomenen natural i planificat.

- El traçat natural: era el model urbà que era habitual en els primitius llogarets preromans d'Itàlia i de tot l'occident mediterrani: el de la Roma pretrusca. Aquest tipus de traçat buscava l'adaptació al medi físic en què s'assentava, solia ser un lloc elevat, i la millor defensa contra els enemics. Es tractava de recintes emmuratllats de petita extensió, que no responien a cap pla i estaven sense unrbanitzar. Es designaven amb la paraula oppidum. Estaven construïts en elevacions estratègiques, de defenses naturals. Els habitatges de planta rodona, amb una peça única i una coberta de palla, s'agrupaven sense cap altre criteri que l'adaptació més bona del terreny. 

- El traçat planificat: s'havia anat desenvolupant de manera semblant i simultània pel Mediterrani oriental i també en la civilització etrusca. Els romans el van copiar dels etruscos i després el van escampar per tot l'Imperi. El disseny responia a un traçat rectangular i quadriculat, amb carrers que s'encreuaven formant una xarxa viària dominada per la simetria. Cada quadre o rectangle resultant constituïa una insula; al cor d'aquesta xarxa hi havia el fòrum. 

Edificis i monuments públics:

En totes les ciutats planificades es van repetint uns tipus fixos de construccions públiques de grans dimensions que els romans, prenent models grecs, van escampar per tot el confins de l'Imperi. Al voltant del fòrum, el centre de la vida pública de Roma, es concentraven els edificis que eren el símbol de les principals institucions de la ciutat: 

- Els temples: se celebrava el culte de la religió oficial i que solien ser de planta rectangular, com els grecs, tot i que també n'hi hagué de planta circular: Panteó, de Roma, tan imitat a partir del Renaixement es esglésies i palaus.

- Les basíliques: immensos espais coberts i amb porxos, de tres naus, on es reunien els tribunals de justícia, es parlava de negocis, i que van servir de model per als temples cristians.

- La cúria: on es reunia l'Assemblea de representants de la ciutat,

- Les tribunes per als discursos dels polítics i dels governants.

- Els mercats, amb la seva gran quantitat de locals per a tota mena d'intercanvis.