Compute del tiempo

Cronología

Els orígens de les versions més antigues del calendari romà encara estan sota una fervent disputa entre els escolars especialitzats en el tema. Si bé l'especulació és molt gran, a l'últim segle gràcies a l'avanç de l'antropologia, l'estudi històric i l'etnografia es van poder deixar en clar diversos aspectes que fins a fa poques dècades enrere eren una miqueta ambigus o totalment desconeguts.



El calendari Primitiu

Els romans prenen part del seu calendari del grec. Al principi  consistia de 304 dies els quals conformaven els 10 mesos totals del calendari més primitiu, aquests mesos eren: Martius 31 dies, Aprilis 30 dies, Maius 31 dies, Iunius 30 dies, Quintilis 31 dies, Sextilis 30 dies, September 31 dies, October 30 dies, November 31 dies, December 30 dies. En particular aquesta versió del calendari romà era pràcticament un calendari exclusivament lunar, completament regit pels períodes de la Lluna.


Les Setmanes

Si bé no hi havia un concepte de setmana com la coneixem actualment, al principi s'utilitzaven una espècie de setmana de 8 dies -basada en la setmana "mercantil" etrusca-. 7 dies hàbils de treball i un vuitè dia de "negocis". Aquest vuitè dia era més aviat festiu i de descans. La gent ho utilitzava per a les seves tasques personals i generalment altres activitats recreatives. Si bé es va tractar d'implementar una setmana de 7 dies al llarg de l'Imperi mai es va aconseguir dur a terme o imposar el seu ús de manera regular. Va ser fins a *Constantino en el 321 DC, que inspirat en la divisió dels dies del calendaris Hebreu, es va imposar una setmana de set dies. La diferència és que el dia de descans es va donar en Domingo, per festejar la resurrecció de Jesús i no en el dia *Sabado com en la versió Hebrea i la seva *Shabbat. Anteriorment a la reforma de *Constantino els mesos, si ben no es dividien en setmanes, es dividien en dies especials


Els mesos

kalendas era un sol dia): El primer dia del mes que es marcava amb el començament d'un nou cicle lunar. En aquest dia el pontífex dictava els següents dies del mes. 

Els dies Nonas (Senars): Ocorrien nou dies abans dels idus, en el 5é -per als mesos curts: Gener, Febrer, Abril, Juny, juliol, Setembre, Novembre i Desembre- o en el 7é dia del mes -per als mesos mes llargs: Març, Maig, Agost i Octubre-. eren també regits per les fases lunars i el mateix Pontifex Maximus s'encarregava d'assignar-los. 

Els Idus -dividir-: Eren també altres dies marcats pel pontífex. Ocorrien en els dies 15 de cada mes que contingués 31 dies, i els dies 13 dels mesos que no tinguessin 31 dies. Aquests dies es calculaven sobre la base de la Lluna plena. A causa que la lluna entra en aquest estat aproximadament a la meitat de cada cicle lunar. D'aquí la classificació "*idus", com vam dir dividir. 

Els pridie: Aquests dies eren els dies abans dels dies especials. Per exemple pridie idus Octobris, es llegia com el dia anterior al idus d'Octubre. Del següent obtenim que hi havia tres pridie,Pridie Nonas, Pridie Idus, Pridie Kalendae.


L'any

Una nova i extensiva modificació va ser realitzada per l'etrusc *Tarquinio *Priscio, aproximadament en el 153 AC, en un intent d'adaptar el calendari lunar al solar, en si es va veure en la necessitat de retocar-ho per fer-ho més concorde als canvis estacionals. Aquest sistema és conegut com el Calendari Republicà , en la part del calendari *Juliano, Julio César va córrer el principi de l'any a Gener per planejar les campanyes militars amb més temps en l'hivern. 
Mensis Intercalaris o Mercedoinus es va implementar per solucionar això i any per mitjà. Situant-se després de Febrarius, agregava de 22 a 23 dies. Els anys que contenien aquest mes passaven a tenir un total de 377 o 378 dies, equilibrant d'aquesta manera el desfasament temporal. Ja entrada la República, aquests mesos *intercalaris eren establerts pel *Pontifex *Maximus, i la seva durada era variable. El seu objectiu original era intercalar dies l'any per fer-ho concorde a les temporades i eliminar el *desfasaje del temps. No obstant això gradualment es va convertir en una eina política. 

-A quin home es refereix el text? Dóna algun exemple de la seva astúcia. Quant temps va estar errant? Va aconseguir salvar la seva vida i la dels seus companys i tornar a la pàtria?

El text va sobre Ulisses, el qual és el principal personatge de la famosa Odissea d'Homer, on demostra la seva gran astúcia. Un dels exemples seria quan van passar ell i els seus homes per on estaven les sirenes i els va dir als seus homes que es tapessin les oïdes per no caure embruixats davant el seu cant encara que ell va fer que li lliguessin en el masteler per sentir-les. Un altre dels exemples de la seva gran astúcia és quan està a la terra dels *cíclopes on emborratxa al *cíclope que li tenia presoner a ell i als seus companys per així poder fugir i, en la seva fugida, va arribar a deixar-li cec. 
Després de guanyar la guerra de Troia, va decidir tornar a *Ítaca però va estar *errante durant deu anys. 
A través del temps va ser perdent homes i abans de poder arribar a *Ítaca van morir tots menys ell ja que *Caribdis va crear un remolí i solament va sobreviure Ulisses, qui gràcies a l'ajuda dels de *Esqueria va arribar a *Ítaca.

Narra breument una de les aventures en què va ser ajudat per un déu.
Una de les aventures de Posidó en que va ser ajudat per un Déu va ser quan hi va haver un moment en què en una de les tempestats que va crear ho va enviar molt lluny de Ítaca i va arribar en una illa en la qual el guardià dels vents el va ajudar donant-li una borsa  per poder fer-lo servir per tornar a Ítaca, encara que per culpa dels homes d'Ulisses això no va passar ja que pensant que hi havia algun tresor la van obrir i els vents de la borsa els van enviar molt més lluny de Ítaca.

Menelao i Neoptólemo tornen als seus regnes amb diferents fortunes. Quin paper va tenir en la guerra de Troia i com va ser el seu retorn? (*NOSTOI)
En la guerra de Troia, Menelao, va portar amb si moltíssimes naus per ajudar en la batalla i va participar en la part d'amagar-se dins del Cavall de Troia. En el seu retorn, va discutir amb Agamèmnon però va poder tornar junt Helenao això diuen algune 

Mentre que *Neoptólemo va fer diferents tasques i se li va recompensar lliurant-li a *Andrómeda entre altres coses. El seu retorn és que no va tornar a la seva casa sinó que es va anar a Ftía amb el seu avi i més tard es va casar amb *Hermione encara que no van tenir fills, però en canvi amb *Andrómeda va tenir un d'anomenat *Moloso.