Compute del tiempo

Cronología

Els orígens de les versions més antigues del calendari romà encara estan sota una fervent disputa entre els escolars especialitzats en el tema. Si bé l'especulació és molt gran, a l'últim segle gràcies a l'avanç de l'antropologia, l'estudi històric i l'etnografia es van poder deixar en clar diversos aspectes que fins a fa poques dècades enrere eren una miqueta ambigus o totalment desconeguts.



El calendari Primitiu

Els romans prenen part del seu calendari del grec. Al principi  consistia de 304 dies els quals conformaven els 10 mesos totals del calendari més primitiu, aquests mesos eren: Martius 31 dies, Aprilis 30 dies, Maius 31 dies, Iunius 30 dies, Quintilis 31 dies, Sextilis 30 dies, September 31 dies, October 30 dies, November 31 dies, December 30 dies. En particular aquesta versió del calendari romà era pràcticament un calendari exclusivament lunar, completament regit pels períodes de la Lluna.


Les Setmanes

Si bé no hi havia un concepte de setmana com la coneixem actualment, al principi s'utilitzaven una espècie de setmana de 8 dies -basada en la setmana "mercantil" etrusca-. 7 dies hàbils de treball i un vuitè dia de "negocis". Aquest vuitè dia era més aviat festiu i de descans. La gent ho utilitzava per a les seves tasques personals i generalment altres activitats recreatives. Si bé es va tractar d'implementar una setmana de 7 dies al llarg de l'Imperi mai es va aconseguir dur a terme o imposar el seu ús de manera regular. Va ser fins a *Constantino en el 321 DC, que inspirat en la divisió dels dies del calendaris Hebreu, es va imposar una setmana de set dies. La diferència és que el dia de descans es va donar en Domingo, per festejar la resurrecció de Jesús i no en el dia *Sabado com en la versió Hebrea i la seva *Shabbat. Anteriorment a la reforma de *Constantino els mesos, si ben no es dividien en setmanes, es dividien en dies especials


Els mesos

kalendas era un sol dia): El primer dia del mes que es marcava amb el començament d'un nou cicle lunar. En aquest dia el pontífex dictava els següents dies del mes. 

Els dies Nonas (Senars): Ocorrien nou dies abans dels idus, en el 5é -per als mesos curts: Gener, Febrer, Abril, Juny, juliol, Setembre, Novembre i Desembre- o en el 7é dia del mes -per als mesos mes llargs: Març, Maig, Agost i Octubre-. eren també regits per les fases lunars i el mateix Pontifex Maximus s'encarregava d'assignar-los. 

Els Idus -dividir-: Eren també altres dies marcats pel pontífex. Ocorrien en els dies 15 de cada mes que contingués 31 dies, i els dies 13 dels mesos que no tinguessin 31 dies. Aquests dies es calculaven sobre la base de la Lluna plena. A causa que la lluna entra en aquest estat aproximadament a la meitat de cada cicle lunar. D'aquí la classificació "*idus", com vam dir dividir. 

Els pridie: Aquests dies eren els dies abans dels dies especials. Per exemple pridie idus Octobris, es llegia com el dia anterior al idus d'Octubre. Del següent obtenim que hi havia tres pridie,Pridie Nonas, Pridie Idus, Pridie Kalendae.


L'any

Una nova i extensiva modificació va ser realitzada per l'etrusc *Tarquinio *Priscio, aproximadament en el 153 AC, en un intent d'adaptar el calendari lunar al solar, en si es va veure en la necessitat de retocar-ho per fer-ho més concorde als canvis estacionals. Aquest sistema és conegut com el Calendari Republicà , en la part del calendari *Juliano, Julio César va córrer el principi de l'any a Gener per planejar les campanyes militars amb més temps en l'hivern. 
Mensis Intercalaris o Mercedoinus es va implementar per solucionar això i any per mitjà. Situant-se després de Febrarius, agregava de 22 a 23 dies. Els anys que contenien aquest mes passaven a tenir un total de 377 o 378 dies, equilibrant d'aquesta manera el desfasament temporal. Ja entrada la República, aquests mesos *intercalaris eren establerts pel *Pontifex *Maximus, i la seva durada era variable. El seu objectiu original era intercalar dies l'any per fer-ho concorde a les temporades i eliminar el *desfasaje del temps. No obstant això gradualment es va convertir en una eina política.