-Societat religiosa i civil:
En els primers temps tots els descendents d'un avantpassat comú per línia masculina formaven un grup polític, familiar i religiós anomenat gens; cada vegada més nombrosa, sorgeix la família. Formaven la família tots els memebres a l'autoritat delpater familias: .la mare, els fills, els néts i altres descendents, i a més, els esclaus. La paraula família, en origen significava el conjunt dels esclaus d'una casa. Hem de considerar la família romana no només com una societat civil, sinó també com una societat religiosa.
La família com a societat religiosa:
La ciutat antiga, definia la família com "un grup de persones a les quals la religió permetia invocar la mateixa llar i oferir menjar fúnebre als mateixos avantpassats". Entre persones formaven aquesta societat religiosa no hi havia l'esposa, cosa que només passava si el matrimoni s'havia celebrat sota la fórmula cum manu.
Déus privats:
A més dels déus oficials de l'Estat, cada família tenia els seus propis:
-Lar familiar: Era el déu protector de la casa, representat pel foc domèstic, al qual es venerava al lararium, una petita capella situada a l'atri de la casa.
-Penats: eren dñeus protectors dels queviures de reserva de la família, se'ls solia representar com dos joves que tenien a les mans el corn de l'abundància.
-Manes: ànimes dels difunts als quals anualment se'ls deia ofrenes de flors, llet, vi i mel, bé per l'aniversari de la seva mort.
-Genius: era l'esperit protector del pater familias com a generador i continuador de l'estirp familiar. Se l'acostumava a representar amb forma de serp.
La família com a societat civil:
Gràcies a aquesta autoritat del pater familias sobre tots els memebres de la família, el pare tenia alguns privilegis:
-Tenia autoritat sobre la dona.
-Podia acceptar o refusar un fill recent nascut.
-Tenia autoritat sobre els fills, que arribava fins i tot al dret a la vida o a la mort.
-Era l'amo absolut de la propietat familiar i l'únic que tenia capacitat per comprar o vendre.
-Era l'únic de tota la família que tenia personalitat jurídica.
Amb el temps, la patria potestas es va anar debilitant.
Els fills:
Quan neixia un fill, la comadrona el dipositava als peus del pare. Si ell l'alçava en braços, manifestava que l'acceptava; si es girava d'esquena i el deixava a terra, el recent nascut era exposat a la porta de la casa o en algun lloc destinat a tal efecte, on podia ser recollir oer qualsevol persona.
Després de vuit dies per a les nenes, i nou dies per als nens, es feia un acte de purificació en la qual el fill s'incoporava a la societat religiosa familiar, se li posava nom i se l'inscrivia en el cens dels ciutadans. El nom dels nens constava de tres components:
-Praenomen: era el nom personal. El nombre de nomes era molt resuït, no n'hi havia més de 30.
-Nomen: era el nom comú a tots els membres de la gens.
-Cognomen: és un sobrenom que té l'origen en algun defecte físic; o en lloc de naixement; o en un fet heroic...
Les nenes només tenien un nom, el del pare; quan en una família hi havia més d'una nena amb el mateix nom, s'hi acostumava a afegir maior. Alhora que es posava nom a les criatures, se'ls penjava al coll la bulla, una caixeta amb amulets per protegir-los del mal d'ull, que portaven fins al dia que, als 16 o 17 anys, es treien la toga praetexta i es posaven la toga viril.
- El matrimoni:
Requisitas per a un matrimoni vàlid:
Perquè un matrimoni fos legalment vàlid calia cumplir aquestes condicions:
-Tenir l'edat mínima. Donar que la finalitat primordial dels matrimoni era tenir fills, calia que els contraents haguessin arribat a un cert desenvolupament físic: 12 anys les dones i entre 14 i 16 anys els homes.
-El consentiment dels pares: en els primers temps de la República, el matrimoni el decidien els pares sense tenir en compte l'opinió dels fill.
-Tenir el ius connubii: només el tenien les persones lliures amb dret de ciutadania. Els esclaus no tenien aquest dret i la seva unió s'anomenava contuberni.
Tipus de matrimonis:
En temps de la República, hi havia dos tipus de matrimonis des del punt de vista legal, quan la dona que es casava abandonava el culte de la seva família i l'autoritat del seu pare nper assumir el de la família del marit i dependre'n com si fos una filla. Dins del matrimoni cum manu, hi havia tres modalitats:
-Confarreatio: s'anomena així perquè els contraents, en presènncia d'un sacerdot de Júpiter, compartien una mena de pa que es deia panis farreus. Era un matrimoni de caràcter religiós; només es podia dissoldre una cerimònia semblant al casament que s'anomenava difarreatio.
-Coemptio: era un simulacre de compra de la dona per part del marit; el pare es feia en presència de cinc testimonis o més i d'un funcionari, que assistia a la cerimònia amb una balança com a símbol de la transacció comercial.
-Usus: la convivència durant un any, sense interrupció de tres nits, atorgava al marit sobre l'esposa.
Cerimonial de cssament:
El matrimoni era dels esdeveniments més importants de la vida familiar i anava acompanyat d'un ric ritual que podem reconèixer en les cerimònies actuals. El dia del sacament la núnia abandonava els vestits de nena i es posava el vestit nupcial: una túnica blanca, cenyida per un cinturó de llana amb doble nus i un vel de color ataronjat. El pare oferia un sacrifici a casa seva i a continuació es prenien als auspisis. Si eren favorables es continuava el casament i si no s'ajornava. Ce celebrava un spar nupcial a casa de la núnia, ella es refugiava als braços de la seva mre i el nuvi feia veure que l'arrencava amb violència.
El divorci:
En els primers temps de la Rpública, el marit podia repudiar la dona, però no era una actitud gaire freqüent ni gaire acceptada, com es pot deduir casos que ens expliquen els esciptors romans. A finals de la República, com que es predominava el matrimoni sine manu, el divorci va esdevenir molt més freqüent, i en l'Imperi ja estava molt generalitzat. Cap dona no s'enrojola per haver trencat el seu matrimoni, ka que les dames més il·lustres han adquirit el consum de comptar els anys, o pel nombre de cònsols, sinó pel nombre de marits.
No hay comentarios:
Publicar un comentario