L'EDUCACIÓ

L'EDUCACIÓ:

L'educació dels infants romans es duia a terme en el si de la família. Durant els primers anys a càrrec de la mare, i després, en el cas dels nens a càrrec del pare. Els pares els transmetien els coneixements del seu ofici, els costums dels avantpassats i els deures i els drets propis dels ciutadans. Els ensenyaven a llegir, a escriure i a comptar, a muntar a cavall i a fer servir l'espasa i la javelina.

L'escola, com a lloc en què es reunien alumnes procedents de diverses famílies per tal d'aprendre d'un mestre professional, comença a generalitzar-se a Roma. Es tractava d'escoles privades en què cada alumne pagava una quantitat al mes. En el sistema escolar romà hi havia tres nivells: ludus litterarius, l'escola de gramàtica i l'escola de retòrica.

Primera etapa: ludus litterarius:

La primera etapa, que abastava fins als 11 o 12 anys, era a càrrec del litterator o magister ludi. Eren escoles que tenien poc prestigi. Els professors estaven mal considerats i mal pagats. Solien ser homes de condició social molt baixa. Les famílies de lla nobilitas no acostumaven a enviar els seus fills a aquestes escoles. Els nens de famílies de classe mitjana solien anar a l'escola acompanyats d'un esclau, moltes vegades també d'origen grec. La funció d'aquest mestre era ensenyar a llegir, escriure i comptar. La metodologia que feia servir era lenta, pesada i avorrida. Es començava per ensenyar el nom i l'ordre de les lletres, després s'ensenyava a escriure-les. Comptar tampoc els resultava fàcil, ja que havien de combinar un sistema decimal amb el duodecimal, que feien servir en algunes activitats de la vida quotidiana. No hi havia cap lloc concret destinat a l'escola; qualsevol local, aïllat de la gent amb una simple cortina, podia anar bé perquè un litterator fes classe. El mobiliari era escàs.

Segona etapa: l'escola de gramàtica:

Aquests estudis estaven reservats, gairebé als fills de famílies amb recursos, i abastaven des dels 12 anys fins als 16. Molts deixaven l'escola al final d'aquest nivell per iniciar-se en el món dels negocis. El ludus grammaticus estava pensat com a preparació per al nivell superior. Era impartit per un professor, que tenia una mica més de prestigi i estava més ben pagat. Els primers professors eren grecs. En aquestes escoles s'ensenyava bàsicament la llengua i la literatura grega, i es feia servir la llengua grega. Però la llengua grega hi va vontinuar predominant sempre.

La metologia que es feia servir estava regulada. Es dividia en diverses etapes:

   1. La lectura del text en veu alta.

   2. Comentari per comprendre perfectament el text.

   3. Crítica del text i comentari dels errors detectats.

   4. Judici sobre l'obra o fragment llegit.

Els autors sobre els quals es treballava eren els clàssics: entre els grecs, Homer, Èsquil, Sòfocles, Eurípides, Ispo i entre els autors llatins, Livi Andrònic, Enni i més tard Ciceró, Virgili i Horaci.

Tercera etapa: l'escola de retòrica:

Els que es volien preparar per a la vida pública o per exercir l'advocaria comtemplaven la seva formació a les escoles de retòrica. El que s'hi estudiava i practicava era l'art de parlar en públic. Els introductors d'aquest art a Roma van ser els rhetors grecs. Com a aprenentatge teòric s'estudiava la retòrica grega, sobre els models grecs, amb manuals grecs i en llengua grega. Només a partir del segle I aC es va començar a acceptar rhetors llatins i a publicar manuals en llatí. S'estudiaven diverses parts de la retòrica, els diversos tipus de discurs, les parts que els formaven. També s'estudiava la filosofia grega i es començava l'estudi del dret. 

Les suasoriae eren discursos en els quals l'estudiant, mitjançant els arguments a favor i en contra, havia de justificar la manera d'actuar dd'un personatge històric o mitològic. Les controversiae eren debats entre alumnes que havien de defensar tesis oposades sobre problemes imaginaris en casos civils i criminals.

Els temes escollits oer als dos exercicis estaven molt allunyats dels problemes reals, la majoria eren anacrònics, artificiosos i rebuscats. Com a culminació d'aquest aprenentatge a les escoles de la seva pròpia ciutat, era freqüent en el cas de les famílies riques i dels alumnes més destacats. A partir d'aquest moment, el jove romà destinat a la cerrera política podia començar a mesurar les seves armes al fòrum com a advocat, en espera que es presentés l'ocasió de participar en les eleccions a la seva primera magistratura, que solia ser qüestor o tribú militar.